En una final sempre es tenen els nervis a flor de pell i aquesta no ha sigut una excepció. Jugàvem contra el Manlleu que eren els primers de caps de grup. Sabiem que no seria fàcil. La primera part em sortit molt adormits i ens han marcat tres gols, nosaltres no hem sabut aprofitar les ocasions que hem tingut i ens hem anat al descans amb 3-0.
La segona part s'ha vist un altre Torrelles, aquell que ens agrada veure, el que dóna tot el que té. Els que ho seguiem a la grada ja no teniem veu!! Hem estat a punt de guanyar, però enss hem quedat amb un empat a dos gols.
Ens ho jugàvem tot a la tercera part, s'havia de guanyar! I aquesta ha estat la millor part del Torrelles: bona defensa i bon atac que ha fet que ens imposséssim per un 1-4 contundent que ens aixecava els ànims i les esperances. Empat!
El partit s'havia de decidir a la pròrroga. A la grada ja no es podia fer callar ningú: "Tant si perd com si guanya, el Torrelles és la canya!!!".
Ha estat a la pròrroga quan hem vist l'avantatge del Manlleu, que s'ha presentat a la final amb nou jugadors, mentre que el Torrelles només tenia un canvi. Tres parts a les cames i hores de nervis al cos han passat factura i als tres minuts ens han marcat un gol després d'una pilota morta davant de porteria. Avui era un d'aquells dies que el Torrelles ha jugat amb tot el que tenia i hem tingut ocasions clares per empatar o fins i tot guanyar. No han donat mai el partit per perdut i fins l'últim segon hem pogut donar la volta al marcador. Però la pròrroga només dura 5 minuts i no ha donat temps per més. Final 1-0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada