dijous, 10 de gener del 2013

Entrevista al Gabri Potrony, creador de l'himne del Club


Hem volgut compartir amb tots vosaltres una entrevista amb el Gabri Poltrony, creador del magnific himne del Club
Només ens queda agrair-li la seva fantàstica feina i donar-li la benvinguda a la família Groc-blava.
I ja sabeu si necessiteu qualsevol creació musical o voleu regalar una cançó podeu contactar amb ell a la seva adreça electrònica: gabripotrony@gmail.com


Nom: Gabriel Potrony López

Edat: 27

Professió: Mestre

Vinculació amb el món dels nens: Monitor de l’Esplai Arc de Sant Martí des del 2002 fins el 2012. Estudis de grau superior d’Educació Infantil i Grau d’Educació Infantil, nombroses feines remunerades a diferents escoles i centres relacionats amb l’educació i el tracte amb infants.

M’agrada treballar amb els nens perquè: Per mi son la vida i l’energia que tenim el risc de perdre quan ens fem grans, m’agrada treballar amb ells perquè els admiro, crec que son imprescindibles per formar-me com a persona i la seva mirada neta de la vida m’ajuda a sorprendre’m cada dia i a comprendre el món d’una altre manera. Sento que són la manera de canviar el futur i de canviar-me a mi, que d’ells n’aprenc cada dia, i que cal, ja que són els que es quedaran, deixar-los un món millor que el que hem trobat.

Ara estàs llegint: Educar para ser

Una passió:
La música

Admiro: A tots aquells que s’entreguen apassionadament al seu present, amb tot allò que diuen i que fan, als que viuen la vida al dia, als que creuen en el seu projecte i es mantenen, a pesar de les circumstàncies, coherents i convençuts del que fan. Un bon exemple, els nens.

Sóc una persona: Qualsevol

Un menjar: La truita de patates de la yaya

Practiques algun esport: Bàsquet

Quina vinculació tens amb el món musical? 
M’agrada la música des de petit, però fins els 14 anys no vaig començar a tocar la guitarra. Des del principi, al contrari que els estudis acadèmics, vaig notar que això de la música se’m donava bé, i de seguida em vaig apuntar a classes de guitarra. Tan sols vaig fer un parell d’anys de classes. A partir d’aquí he anat aprenent, tocant i creant, i ho segueixo fent perquè m’agrada fer-ho, m’ho passo bé, i obtinc una recompensa molt immediata, que és simplement, escoltar música, la meva música.

Estas vinculat a algun grup musical ? 
Actualment no tinc cap formació musical, però si que he tocat en un parell de grups. Al principi amb dos amics, fent concerts pels pobles del baix Llobregat, i després vam ajuntar-nos amb dos dels meus germans, i hem tocat tan sols per aquí Torrelles. La música per mi és un hoby sa que em realitza i que m’encanta. 

Quins son els teus referents musicals? 
Crec que he anat canviant els meus referents conforme he anat creixent. Mai he tingut una visió tancada d’un sol estil musical, o d’un referent en concret. Fa uns anys m’agradava la música més Heavy metal, i ara ja no m’agrada tant, després vaig passar pel Crunch i el Rock and Roll, i ara potser m’agrada molt la rumba i la música més alternativa i tranquileta o sofisticada. Però en realitat, puc posar la ràdio i gaudir escoltant fins i tot el Gangnam style. Per mi la música va de cançons, les cançons son bones o no, t’agraden o no, sense estils ni referents.
 
Quan fa que composes o fas musica? 
En realitat composo des del principi. M’agradava molt inventar petites melodies quan encara no havia ni començat les classes de guitarra. Però les primeres cançons que vaig crear de manera més seria, van ser amb el meu primer grup de música, Smart Drugs. A part de les cançons que anaven sorgint de la participació dels tres components del grup, també vaig començar a fer temes com a regals pels nostres amics. A partir d’aquí, als monitors, se’ns va acudir utilitzar els grans centres d’interès de les colònies de l’Esplai per crear una cançó única per cada centre d’interès, i vaig entrar en la creació de música més infantil, que en realitat, agrada a tots els públics. Des de llavors, hem fet un total de cinc cançons per l’Esplai, i he de dir que, potser, de totes les creacions, aquestes són de les més agraïdes, perquè els infants les aprenen i les canten, i reps el feetback, que m’alimenta moltíssim. Llavors, a finals del curs escolar 2012, la Txell, em va proposar en veu del club patí Torrelles, si m’agradaria fer el vostre himne, i evidentment, vaig acceptar encantat, tot i el gran repte que suposava, ja que crear un himne, requeria inventar un tipus de melodia molt diferent a la que jo estava acostumat. Tot i que al principi no les tenia totes, gràcies a vosaltres, la il·lusió que hi heu posat, i els grans agraïments i regals rebuts, em sento molt orgullós i content de que m’hagueu donat aquesta oportunitat tant única de fer el vostre himne, i em fa molta il·lusió que el pugueu gaudir tant com vulgueu.

Com es el procés creatiu? 
És difícil d’explicar, i és una pregunta que jo mai m’havia fet. Suposo que surt de dintre. Cada cançó sorgeix d’una manera espontània, no ho pots forçar. Diuen que la música i la matemàtica estan molt relacionats, i crec que és perquè cal desxifrar cada part de la cançó perquè encaixi amb l’anterior, cal endreçar-la perquè no tot encaixa, i totes les cançons, tenen un ordre. A vegades surt una part primer i l’altre després, mai és igual, no hi ha un procés creatiu que es pugui utilitzar d’una manera concreta. Però a diferència de les matemàtiques, la música també té aquella vessant emocional, perquè la cançó, cal també polir-la, maquillar-la, omplir-la de detalls i sentiment, ja que cal que transmeti el que vols, o el que busques. Quan crees, mai et conformes amb el primer resultat, i busques i repeteixes milers de cops la melodia per estar-ne segur, i trobar-ne els complements, les demés peces que encaixen. Quan ho tens tot, llavors fas la lletra. La lletra tampoc sol sortir a la primera, i requereix d’una gran reflexió i concentració per encabir les paraules exactes. Quan la tens, la toques i la cantes mil vegades més, i sempre acabes fent algun altre canvi. Cada creació és una construcció que es fa peça a peça, minuciosament, amb repeticions i errors, i canvis constants.

Has fet més creacions musicals semblants? 
En total, crec que no podria dir un nombre exacte de les cançons que he fet. 40? 50?. No ho se, però de les que estic orgullós o m’agraden, son ben poques, potser 9 o 10. També he anat aprenent el que m’agrada i el que se’m dona millor. Ara mateix, tinc un petit equip i estudi de gravació amb el que puc realitzar cançons de gairebé tots els tipus, ja que disposo de molts instruments diferents. Actualment els monitors de l’esplai estem gravant un cd recopilatori de totes les cançons creades i algunes de populars i típiques catalanes per fer una campanya econòmica per ajudar a la conservació i restauració del local de l’Esplai, i utilitzem el meu petit estudi per fer-les. 
Jo per la meva part, segueixo fent les meves creacions, i estic encantat d’acceptar peticions d’altres, que vulguin regalar cançons o necessitin una creació musical de qualsevol tipus.

Que coneixies del Club  abans de la col·laboració amb el Club Patí Torrelles?
 
Sabia que era un club de nova creació amb un gran nombre de nens i en creixement constant i imparable, perquè els nens de l’esplai me’n parlaven.

Que et sembla l’hoquei? 
Desconec per complet l’hoquei, però em sembla un esport admirable, ja que jo soc incapaç d’aguantar-me dret amb uns patins als peus.

Que et va semblar la presentació de l’himne? 
Em va semblar perfecte, tot i que reconec que vaig passar una mica de vergonya, i que no m’esperava ni molt menys aquell nivell de muntatge amb so i imatge a la vegada. La veritat és que vaig al·lucinar una mica.

La canalla estava entusiasmada amb la cançó, et van tenir una hora signant autògrafs, com et vas sentir? 
Em va fer gràcia perquè era canalla, però no m’agrada tenir tant de protagonisme en aquell moment. Tampoc vaig sentir-me malament. Potser el fet de que un infant m’ho demanés, va crear una necessitat de tenir el cd firmat a tots els pares i mares, més que els propis nens, ja que penso que molts dels infants, no haguessin vingut pel seu propi peu a demanar-me un autògraf. Remarco però, que jo estava encantat de firmar a cada un dels nens i nenes que m’ho van demanar, i entenc que va ser un fet que va sorgir de manera espontània en aquell moment, i va ser divertit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada